Documentació

L’Institut té elaborat un fons documental del camp social, sanitari i de la comunicació, de caràcter interdisciplinari i multiprofessional. Una de les tasques de l’Institut és la d’incrementar, catalogar i classificar informació nacional i internacional referida al camp de les Ciències Socials. Ciències de la Salut, i àmbit de la Comunicació.

Recerca

L’Institut està en contacte amb les administracions públiques, empreses privades i professionals interessats en el camp social, sanitari i comunicacional, a fi d’oferir recerca sociològica bàsica i/o aplicada, segons les seves específiques i particulars necessitats, usant habitualment metodologia qualitativa i quantitativa, amb especial atenció a l’estratificació i representativitat sociològica i estadística del treball de camp.

Serveis de Baròmetre Social

L’opinió pública és un fenomen psicosocial que es genera sobre un determinat tema, institució, empresa i fins i tot un producte, a partir de les informacions i percepcions que es tenen i que són compartides per un col·lectiu social. En funció del grau de coincidència d’aquestes informacions i percepcions amb les realitats i expectatives del col·lectiu, l’opinió pública serà positiva o negativa. Mitjançant una detallada metodologia, es poden aproximar les informacions i percepcions a les realitats i a les expectatives, a fi de crear una opinió pública favorable a l’empresa o institució que ho necessiti.

Prospectiva

El Prospectiu compte o genera, ad hoc, les eines metodològiques per a identificar les tendències a partir de les quals es podria inferir la situació probable en la qual es trobaria una empresa anys avanci. D’altra banda, a més dels escenaris factibles o futuribles, la Prospectiva pot influir a generar l’escenari desitjat o òptim o futurable. El reconeixement d’aquests “futuribles” permet detectar possibles dificultats davant les quals podria enfrontar-se l’empresa, i poder triar entre tots els diferents escenaris presentats, el que més li pugui convenir i “construir-ho”.

L’Institut de Prospectiva i Anàlisi de la Realitat Social Krebs, realitza informes sobre el futur de les organitzacions com una alternativa diferencial de generació d’avantatges comparatius, permetent aclarir incògnites sobre escenaris probables, avançant-se a les circumstàncies i a la competència.

Utilitats bàsiques de la Prospectiva:

  • Objectivar una reflexió anticipatòria sobre vectors-clau en la determinació de futuribles i futurables
  • Avaluar objectivament les decisions estratègiques.
  • Prioritzar objectius
  • Elaborar estratègies
  • Concretar actors intervinentes
  • Fixar hipòtesis
  • Validar i avaluar accions

Anàlisi Institucional

L’Anàlisi Institucional com a mètode, permet relacionar objectivament causes i efectes en una estructura dinàmica organitzacional, constatant i verificant les seves conclusions. S’obté així informació sobre el funcionament de l’organització, tant a nivell real com ideal i potencial. En primer lloc es pretén realitzar un diagnòstic de la situació en la qual es troba la institució, diferenciant la seva pròpia identitat de la del context temàtic que se situa.

La seva adaptabilitat, fruit de l’equilibri entre acomodabilidad i asimilabilidad, és a dir, la seva capacitat d’incorporar el seu mitjà temàtic de referència, influint alhora en el propi sector que li influeix, es fa contrastar amb la capacitat de l’organització per a proposar i assumir aquells canvis necessaris en la seva estructura i funció que li permetin ser competent i competitiva tant amb el seu entorn temàtic, com amb els seus clients reals i potencials, optimitzant el seu clima de treball i gestió.

L’Anàlisi Institucional respon a temes tipus:

  1. Si existeix una cultura pròpia i diferencial de l’empresa /institució
  2. Si ha d’existir un estil propi, i en cas afirmatiu, característiques i procés de definició, seqüències, punts crítics, criteris, valors i etapes temporitzades.
  3. Vessants propis d’anàlisis
    1. Humana
    2. Tècnica
    3. Assistencial
    4. Gestió i administració
  4. Es contrasten així mateix les sinergies i asimetries entre l’organització i els professionals que formen part d’ella, estratificats segons la seva capacitat de decisió i de responsabilitat.

S’analitza la relació entre poder i autoritat en la institució, així com els conceptes de càrrec-persona dels professionals en relació a l’empresa/ institució.